OpenOffice: primeríssimes impressions

Volia esperar la versió definitiva, però en veure que l’OpenOffice 3 per a Mac ja anava per la segona beta, vaig decidir aprofitar la tranquil·litat de l’agost (i que tenia les còpies de seguretat al dia) per instal·lar-lo el cap de setmana passat. Em va costar trobar els fitxers (sort que tenia l’enllaç desat!), però vaig acabar amb el programari al portàtil (en versió Intel) i també a l’iMac (PPC).

Encara no l’he fet anar gaire i m’he fixat sobretot en el processador de textos, que és el que em toca de prop. Però aquí teniu les meves primeres impressions, i també els primers dubtes:

• La cosa no va començar gaire bé: el paquet localitzat en català no inclou els fitxers d’ortografia en català. Almenys no el corregia, i la finestra d’ortografia indicava diccionaris d’uns quants idiomes, però no el que més m’interessava. I si anava a «aconsegueix més diccionaris» del menú d’eines tampoc no trobava res. Costa d’entendre, oi? Però, bé, és una beta i per tant no ha de rutllar tot a la primera… I ara què? On puc trobar el diccionari i instruccions de com instal·lar-lo? Serveixen diccionaris de versions anteriors o cal alguna cosa específica per a la 3.0? O millor m’instal·lo CocoaAspell (el projecte del cap de setmana que ve) i em servirà per a l’OpenOffice unes quantes aplicacions més?
• Una altra cosa deu ser una mania personal meva, però hi ensopego cada vegada que obro una alternativa a Word: com [expletiu al gust] puc aconseguir l’equivalent de la «vista normal» de tota la vida? Quan estic traduint o corregint vull veure el text, no si quedarà maco o no; els marges de la pàgina, i sobretot l’espai buit al començament i al final, em fan més nosa que altra cosa… Pot semblar una ximpleria, però m’hi he acostumat i amb aquests salts tan grans entre pàgines no treballo còmoda.
• No em convenç això d’obrir l’OpenOffice en general i dir-li què vull fer. M’agrada més (i em fa la sensació que deu ser més ràpid*) obrir directament el processador de textos o l’aplicació que necessiti. A l’Ubuntu del meu home, per exemple, l’OpenOffice mateix funciona així. Però també pot ser només qüestió de gustos, és clar.
• Una cosa bona és que, a diferència de Pages, puc fer canvis en un document de Word i desar-los en el mateix format, sense haver de convertir-lo a ODF. No garanteixen que l’aspecte final sigui perfecte, és clar, però amb textos senzills sembla més còmode. Hauré de provar-ho amb taules i altres complicacions…
• En general, la interfície és molt semblant a la de l’Office tradicional (no com l’iWork, que —millor o pitjor— sovint fa les coses a la seva manera). Així resulta més fàcil acostumar-s’hi, tot i que em fa la sensació que de vegades també té el seu llenguatge particular… Però mai no he tingut l’Office en català, per tant en això no em feu gaire cas.
• La versió per a Intel se m’ha penjat un parell de vegades en obrir finestres d’ajuda (la de PPC no). També he observat altres petites diferències entre versions, però no crec que valgui la pena parlar-ne aquí.

Encara em queden un munt de coses per investigar —com fer l’espai “extra” entre paràgrafs, què fan exactament algunes opcions, les presentacions i els dibuixos— però tot arribarà… Encara que en l’apunt hagi rondinat molt, em sembla que el nou OpenOffice promet, i me’l continuaré mirant. Espero sobretot la versió definitiva, si pot ser amb el tema del diccionari més ben resolt (és que els macaires estem malacostumats i esperem que les coses rutllin només engegar-les), i potser amb algun manualet i tot per acabar de facilitar les coses.

* En el G5, almenys, s’està una estoneta per arrencar (es nota que la màquina no té gaire RAM?).

 

És clar!

Ara entenc per què hi ha gent a Internet que es deixa tants accents!

Ho explicaven els de Palabras Textuales:

—Tienes que eliminar todos los acentos de todos los textos de nuestra web. Sólo así podremos aparecer los primeros en Google.
—No, eso no tiene que ver con el posicionamiento. Además, parecerá que en esta empresa sólo trabajan analfabetos.
—Bueno, tú quita todos los acentos y pon un mensaje a pie de página que diga que esta web está optimizada para Google y que perdonen las molestias si encuentran alguna falta de ortografía.

(Empresa de tecnologías para Internet, gerente de la compañía a responsable de comunicación)

 

Murphy per a correctors

Any correction of the speech or writing of others will contain at least one grammatical, spelling, or typographical error.

És la llei de McKean, una variant de la llei de Muphry (sí, ja ho he escrit bé) que he trobat aquí. En català vindria a dir que, si corregeixes els altres, és segur que llavors t’equivocaràs tu. L’apunt original n’inclou un exemple i he pensat d’amagar-ne algun altre per aquí, però possiblement ja em sortirà sol (i si no avui, un altre dia).

 

Malaguanyat

Una de les línies que em vaig marcar en aquest bloc era limitar la categoria de nyaps i pífies a cartells i coses impreses amb una certa professionalitat, per dir-ho d’alguna manera. Entenc que cadascú té la formació i els recursos que té i es dedica a les seves coses, i que tampoc no és qüestió d’anar-se ficant amb el botiguer que fa dues ratlles amb un bolígraf o l’ordinador de casa per avisar que fa «vacançes». (Un altre clàssic per a la sèrie «faltes d’ortografia mítiques» que de tant en tant em plantejo fer, per cert.) Ara, que la gent es gasti els calés a la impremta o la botiga de rètols, i de vegades fins faci una inversió seriosa en disseny, però en canvi aparentment no es preocupi de si allò que vol dir queda ben escrit, sí que em pica una mica…

No obstant això el cartell d’avui és fet a mà, perquè em sembla que l’excepció està justificada. Quan penso en l’esforç per triar uns colors i un estil d’acord amb el conjunt de la botiga (a la foto no es veu, però era així), en l’estona dedicada a la cal·ligrafia… Doncs aquest accent a l’inrevés i sobretot el «teniu que» fan com llàstima, no trobeu?

A més, el bloc és meu i les normes també les he fet jo, per tant me les salto quan vull.

 

‘Evoluixon in pronunsieixon’

Dissabte al vespre van fer La guerra de les galàxies per la tele, i la vaig posar de fons mentre planxava la bugada acumulada dels dies que hem estat fora. Encara que també l’emetien en anglès, la vam deixar en castellà, que ens venia de gust tornar sentir el Constantino Romero dient allò de «Su falta de fe me resulta molesta», entre altres frases clàssiques.

I ens va sobtar una cosa del doblatge, que ens sembla deuria ser un dels canvis en la versió modernitzada que van passar (la que té més ninots i efectes especials): l’Alec Guinness anava explicant la història d’uns «caballeros jedai», quan el meu home i jo hauríem jurat que eren «caballeros jedi» de tota la vida, o almenys de quan nosaltres havíem vist les pel·lícules al cine de petits… Serà un efecte de l’ensenyament de l’anglès, o tenim mala memòria?*

Res, que si a nosaltres ens feia gràcia com els pares i avis pronunciaven «Clark Gable» o «John Wayne», qui sap què deuen anar dient les noves generacions de friquis…

––––––

Afegit (17 d’agost): Ahir vaig veure començar El retorn del Jedi, que també la feien per la tele, i en aquesta pronunciaven «jedi» amb i, de manera que ja dubto de quina forma es va fer servir primer i quina després… Deixem-ho en misteris del doblatge, que no tinc prou curiositat ni friquisme per investigar-ho.

——-

* Els de la Wikipedia en castellà, amb tot el que expliquen de la vida i miracles dels jedis, no semblen tenir gaire clar el tema de la pronunciació.

 

El llenguatge jurídic i l’altre

És tan discriminatori l’ús del llenguatge que una deposició en una sala de justícia és una declaració i al carrer una cagada.
(llegit a ‘Nau Argos’, una descoberta recent)

 

Finalment, faig vacances, que ja tocava

Iupi!

 

M’han canviat les normes?

Això és el que vaig pensar en veure el títol d’aquest article a la portada en línia de l’Avui:

«Portem molts mesos sense vendre»

Ho diuen diuen un grapat de promotors que pateixen la crisi immobiliària, i molts catalans diem frases similars cada dia. El problema és que també ens ensenyen que la construcció «portar x temps fent y» en català no és correcta i cal canviar-la per «fer x temps que y» («Fa molts mesos que no venem res», en l’exemple»); jo mateixa m’he fet un tip de corregir frases semblants.

Recordo haver llegit fa temps alguna cosa a Zèfir sobre la conveniència d’admetre o no aquesta expressió, però no em consta que hagi canviat res i ara es doni per bona. I veure-ho a la portada d’un diari gran em fa ballar el cap… És clar que tothom s’equivoca, i els diaris es fan amb presses i redaccions cada cop més petites… O potser els periodistes han pensat que és important transcriure la declaració tal com ha estat pronunciada? Hauria de consultar el llibre d’estil de l’Avui (el d‘El Periódico, que tinc per casa, no ho accepta) però em sembla que no és a Internet i la versió en paper no deu estar actualitzada. I ja s’acosten les vacances…

 

Pedaços per a l’Office

Si aneu a les pestanyes de dalt de tot a la dreta i obriu la titulada «En una vida anterior», hi trobareu un apunt de fa més d’un any sobre la manca de corrector de català per al Microsoft Office de Mac, i l’anunci que finalment en posarien a la futura versió, l’Office 2008. Aquest paquet va sortir ja fa uns quants mesos, sense el corrector anunciat. Fa força ràbia, sobretot tenint en compte que la versió de Windows inclou el català des de fa temps (què deurien acordar els de la Generalitat amb Microsoft?). Bé, tampoc no tenia gens de ganes de comprar-me cap Office nou, per tant tot això que m’estalvio…

El cas és que el mes passat un usuari, suposo que tip i cuit d’aquesta situació, va trobar la manera d’afegir-hi el català pel seu compte. En aquest apunt del Bloc d’Apple en Català* explica detalladament el pedaç i com instal·lar-lo. Cal tenir en compte que el que fa és en certa manera enganyar el programa a partir del corrector de francès, i per tant no és perfecte: dóna per bones paraules franceses juntament amb les catalanes i no sé què deu fer amb algunes coses de puntuació característiques del francès. Ara, alguna cosa és millor que res i pot ser una ajuda, sobretot si l’anem personalitzant i si recordem més que mai que els correctors automàtics s’han de fer servir amb seny.

Jo he mirat d’instal·lar-lo a l’Office 2004 del portàtil i no funciona: les carpetes són totes al mateix lloc i els quadres de diàleg coincideixen, però des de la meva ignorància tècnica em fa la sensació que els fitxers de proofing tools són diferents. Però tampoc no m’ha costat gaire provar-ho, i m’ha anat bé per descobrir on són i com es creen els diccionaris personalitzats, per si algun dia miro de treure’ls més suc.

I parlant de pedaços per a l’Office, també fa cosa d’un mes que els de Microsoft para Mac van anunciar-ne una actualització, que entre altres coses facilita a l’Office 2004 treballar amb aquests formats nous de document que es van inventar l’any passat. Això sí que no ho he provat, que els meus clients continuen treballant amb el .doc de tota la vida. I que duri!

*On, més enllà de l’Office, també trobareu un apunt molt entenedor sobre correctors per a OSX.

 

Més enllà de l’ortografia

El cartell d’avui no té problemes d’ortografia, sinó d’una altra cosa de la qual traductors i correctors també ens hem de preocupar: em sembla que en algun lloc en deien «coneixement del món». És a dir, que a banda de conèixer la llengua i les seves normes, cal tenir idea d’allò de què es parla i del seu context.

En aquest cas, és cert que el 16 de juliol les dones que es diuen Carme i en tenen ganes celebren el sant (felicitats endarrerides, si alguna em llegeix), però en la tradició catòlica no hi ha cap «santa Carme». Es tracta de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, com diu l’almanac de l’esquerra de la foto. És una ximpleria, si voleu, però tots els detalls compten, i per davant d’aquest forn passen força senyores que han estat a moltes misses i ho enganxaran de seguida… Això dels pans en forma de peix, per cert, és fàcil que s’ho hagi empescat el forner, que per aquestes coses és molt creatiu.

(I no, en la vida real no sóc tan perepunyetes.)